La producció de Mozart és extraordinàriament extensa, s’ha afirmat que cap altre compositor no ha assolit tal mestratge en tants mitjans diferents, encara que les seves òperes són les que realment tanquen la clau de l’essència del seu estil.
La producció simfònica i instrumental consta de:
- 41 simfonies, entre les quals destaquen:
- Simfonia núm. 35 Haffner en re major, KV 385 (juliol-agost 1782).
- Simfonia núm. 36 Linz en do major, KV 425 (novembre 1783).
- Simfonia núm. 38 Praga en re major, KV 504 (finals 1786).
- Simfonia núm. 39 en mi bemoll major, KV 543 (juliol-agost 1788).
- Simfonia núm. 40 en sol menor, KV 550 (juliol-agost 1788).
- Simfonia núm. 41 Júpiter en do major, KV 551) (juliol-agost 1788).
- Concerts (27 concerts per a piano, 5 per a violí i diversos per a altres instruments).
- Sonates.
- Música de cambra (duets, trios, quartets i quintets).
- 61 divertiments.
- Serenates com per exemple Eine kleine Nachtmusik.
- Marxes.
- 22 òperes, a partir de 1781, i després d’algunes òperes menors, arribarien els seus grans títols:
- Idomeneo (1781).
- El rapte del serrall (1782), singspiel, considerat per alguns la primera gran òpera còmica alemanya.
- Les noces de Fígaro (1786) sobre l’obra de Pierre-Augustin Caron de
- Beaumarchais, Fígaro.
- Don Giovanni (1787).
- Così fan tutte (Així fan totes, 1790), escrites les tres darreres en italià amb llibrets de Lorenzo da Ponte.
- La flauta màgica (1791), en la qual es reflecteixen els ritus i ideals maçònics.
- La clemenza di Tito (1791).
Wolfgang Amadeus Mozart 